L'Ester tenia epilèpsia i no es volia medicar.
JO m'havia de llevar d'hora per . Ella partir-li el Luminal i fer-li empassar insistia que que NO!
Un dia a la matinada, quan la meva son em va deixar fora de combat i aprofitant una porta mig ajustada, va fugir. I no va tornar més. Notava el dolor i marxant, el difuminava. 6 de maig de 2008.
Aquesta matinada mentre jo dormia, la vetlladora perquè no fugís per la finestra enreixada, ha marxat.
L'instint biològic de l'amor ha pogut més que tot l'amor que li havíem posat i ens havia donat incondicionalment. Va cuidar el meu pare mentre patia de dolor però, a la nit fresca, potser surten les gates i jo me les trobaré.
Ha aixecat la reixa que no era reixa i ha deixat els corpus delicti dels pèls a la persiana i en un barrot de la finestra antiga.
Potser tornarà. Altres vegades ho ha fet. Però crec que de la mateixa manera que ens va arribar a casa cercant gates que ja havia detectat, ara n'entrarà en una altra....
Espero que siguis feliç quan les trobis: 28 de maig de 2017.
