Buida

Llum i foscor en un mateix instant.

Dia i nit en un sol compàs.

Blanc i negre en un sol batec.

Només el Sublim fa niu al teu somriure.

L’au Fènix, la que abraça tot renaixement,

Apaga la meva Música.

Junts per separat, marciràs

La meva Esperança.

Tornarà la Primavera...

al meu carrer.

El sol s'apropa a l'eix de la perpendicularitat.

El Migdia, serà la Tarda.

El sol obrirà en canal la calçada negra.

Sol groguenc tardoral; els millors records.

Tornarà la Primavera

quan me n'hagi anat...

Sense Títol III

Estic freda, pansida, trista, angoixada (frustrada) que ni la bona música pot encendre'm l'alegria.

Ni el clarinet, el meu amic, que xiula com el vent, amb aquells galls que esborronen.

I el cansament d'Esperar (-te), em fa la vida cada vegada més feixuga!
PenJada.