Pobres de Música

Quan ens hagin robat els diners i la dignitat -que ara ja passa, desgraciadament- ens robaran l'art.
Jo m'imagino, pobres de misèria però rics de Música, furgant entre els contenidors d'escombraries, a recerca d'un so, d'una melodia.
Perquè desenganyem-nos, per a molts dels nostres vells, la Música és per a desgraciats. Per a ganduls, gent de poca pena que no sap on caure mort.
La Música per a mi -i Wagner em donaria la raó i Brahms em mataria-, el sentiment més noble i pur que l'Evolució ha donat a l'Home.
Els miserables, els desgraciats en definitiva, són qui destrueixen la Música.