Com el "Reietó"...

L’absència de música enterboleix el Pensament.

Uns sons agradables que van directament al teu cervell donen vida, una vida plena d’emocions i distreu de mals pensaments o te’ls renova.

L’Abstinència de música  capfica, et porta a l’angoixa i sobretot i molt perillós, et condueix cap a una introspecció malaltissa. Obsessió. Un reclam que convida a llençar-te al pou, des d’un pont, al buit.

Penses amb la petitesa que ets i la immensitat del món; de la teva insignificança que no condueix enlloc i de la grandesa dels altres que t’envolten.

No necessites cap droga dura per què et tregui fora del sistema solar i t’hi torni a portar en qüestió de pocs segons; fas una volta per tot d’estels lluminosos, plens d’espurnes que passen prop teu, sense gravetat, suspesos a l’aire sense so de l’Univers. Tornes a la Terra agafada d’una mà immensa, una salutació formal que es converteix en una obsessió per tornar-la a posseir novament, per tornar-te a sentir petita com el Reietó*, un ocell tan petit que us cabria amagadet dintre la mà i encara us sobraria espai....

*[ZOO] Ocell de la família dels muscicàpids, de 10 centímetres de llargada, de forma arrodonida, amb plomatge verd groguenc i amb el plomall de color taronja al cap, molt semblant al bruel, que habita els boscos (Regulus regulus).