Didó acull-me entre els braços.
La terra no em serà pesada,
flotarà com un llenç fi, a l'aire
El meu cor se m'ha omplert d'agulles
que me'l trinxen com les espines d'un roser.
Tot ell tallat pel fred del congelador.
T'estimo tant que ja no sento com la vida passa arran.
Les llàgrimes talment com un brollador
no romanen en un Llac imaginari,
sinó que es filtren a la terra xopa de molsa
del nostre santuari de Pau....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada