Les ments primitives estan fetes de silencis. Només escolten el soroll que fan els ramats quan pasturen, si la màquina de cosir li fa falta oli, si l'agulla es rovella....
Quan Julián Gayarre va escoltar un so diferent als de la muntanya i els ramats els va voler seguir perquè era el so veritable: La Música.
Els homes no necessitem cap religió ni cap Déu fet Home, la Música és l'únic que ens manca. Nietzsche ja ho deia i tenia tota la raó: La vida sense Música és un error.
No deia res sobre Déu...
Els desafortunats, els exiliats de l'art hem d'anar per camins solitaris a cercar la Bellesa. Però hi ha moments que no estem sols i la canalla ens ve a nosaltres com atrets com un imant, com un vent diferent entre els arbres. "Aquests nens no sabran mai com és un violí i jo estic encantat de mostrar-los-hi. Deixeu que els nens vinguin a mi....".
no hi ha cap record musical de Gayarre,només escrits que fan imaginar-te una veu poderosa.
ResponEliminael soroll de la naturalessa,és música.
No era la meva intenció.
ResponEliminaQuan van fer la pel·lícula sobre la seva vida, es veu que va escoltar com uns músics embolants que feien via cap al poble: "Pare, ho has sentit?, és música!", Va deixar plantat al pare amb el ramat i llavors tot va començar.
Vull dir que la Música és com un imant pels que saben apreciar-la.
i tant,la música relaxa i dona força a la vegada.
ResponElimina