Les ments primitives estan fetes de silencis. Només escolten el soroll que fan els ramats quan pasturen, si la màquina de cosir li fa falta oli, si l'agulla es rovella....
Quan Julián Gayarre va escoltar un so diferent als de la muntanya i els ramats els va voler seguir perquè era el so veritable: La Música.
Els homes no necessitem cap religió ni cap Déu fet Home, la Música és l'únic que ens manca. Nietzsche ja ho deia i tenia tota la raó: La vida sense Música és un error.
No deia res sobre Déu...
Els desafortunats, els exiliats de l'art hem d'anar per camins solitaris a cercar la Bellesa. Però hi ha moments que no estem sols i la canalla ens ve a nosaltres com atrets com un imant, com un vent diferent entre els arbres. "Aquests nens no sabran mai com és un violí i jo estic encantat de mostrar-los-hi. Deixeu que els nens vinguin a mi....".
dijous, 9 de maig del 2013
dimecres, 8 de maig del 2013
Cor trencat
Didó acull-me entre els braços.
La terra no em serà pesada,
flotarà com un llenç fi, a l'aire
El meu cor se m'ha omplert d'agulles
que me'l trinxen com les espines d'un roser.
Tot ell tallat pel fred del congelador.
T'estimo tant que ja no sento com la vida passa arran.
Les llàgrimes talment com un brollador
no romanen en un Llac imaginari,
sinó que es filtren a la terra xopa de molsa
del nostre santuari de Pau....
divendres, 26 d’abril del 2013
Sona bé
En un país on la cultura està mal vista, els somniadors d’un món
millor s’escapen al bosc per gaudir de l’art.
Sobretot els músics que amb la melodia poden ofendre i perjudicar les orelles mal
acostumades....
En un país de somni, a l’hora que dormen les ànimes, els homes fugen
amb l’instrument sota el braç: Violins, violes i clarinets... Van a retrobar-se
amb la natura que mai els farà fora. Els ocellets s’hi acosten, tímids en
escoltar notes que els són conegudes. Qui les haurà piulades?
Tothom al seu racó particular; llocs amagats, clarianes
ombrívoles o al costat d’una font
trencadissa.
Escales amunt i avall; quintes, terceres, arpegis.
Els ocells es miren i els arbres enlairen les branques per fer lloc.
Ara arriben.
Desenfunden els instruments,
posen resina als arquets, afinen nota per nota –a oïda i diapasó o afinador electrònic-.
Cadascú amb el seu compositor i els seus anhels.
Caminants anònims s’hi aturen per agafar aire i música, l’únic consol
per aquesta vida aspra. Saluden i se’n van de puntetes per tal de no molestar.
Són estudis, melodies, cants d’esperança, de llibertat.
Sona bé, potser ho copiaré. Me n’aniré bosc o muntanya enllà, en un
trencall d’un camí amagat, em convertiré en nota i fluiré lliure per la Floresta atapeïda de matolls,
esbarzers que punxen però seran carícies i algun arbre caducifoli. Canviaran a
la propera estació i allà restaran. Com la Música.
dimarts, 9 d’abril del 2013
divendres, 15 de març del 2013
Tänan
El vaig veure d'esquitllada.
Va ser fugisser com un gat espantat.
Ulls blaus, clars i lluminosos
que em va sorprendre el cor.
Des d'aleshores, l'espero a la finestra.
L'obro de tant en tant, a la nit.
Hores de quietud i de Paau...
TÄNAN
dimecres, 13 de març del 2013
Renaixement
De les cendres més obscures
la flama de l'impossible
ha il·luminat l'Esperança:
El Passat ha retornat
revifat com l'Au Fènix...
La vida ha renascut.
Tan sols un sospir per alleujar
la solitud més pregona.
dimarts, 12 de març del 2013
"Sendra"
.... això és el que voldria molta gent.
Jo fins i tot m'ho he cregut.
Llençar-me al mar o al bosc,
evaporar-me com un encens pudent....
Generalitat de Catalunya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)