L’absència de música
enterboleix el Pensament.
Uns sons
agradables que van directament al teu cervell donen vida, una vida plena d’emocions
i distreu de mals pensaments o te’ls renova.
L’Abstinència de música
capfica, et porta a l’angoixa i sobretot
i molt perillós, et condueix cap a una introspecció malaltissa. Obsessió. Un reclam
que convida a llençar-te al pou, des d’un pont, al buit.
Penses amb la
petitesa que ets i la immensitat del món; de la teva insignificança que no
condueix enlloc i de la grandesa dels altres que t’envolten.
No necessites cap
droga dura per què et tregui fora del sistema solar i t’hi torni a portar en qüestió
de pocs segons; fas una volta per tot d’estels lluminosos, plens d’espurnes que
passen prop teu, sense gravetat, suspesos a l’aire sense so de l’Univers. Tornes
a la Terra
agafada d’una mà immensa, una salutació formal que es converteix en una obsessió
per tornar-la a posseir novament, per tornar-te a sentir petita com el Reietó*,
un ocell tan petit que us cabria amagadet dintre la mà i encara us sobraria
espai....
*[ZOO] Ocell
de la família dels muscicàpids, de 10 centímetres de llargada, de forma
arrodonida, amb plomatge verd groguenc i amb el plomall de color
taronja al cap, molt semblant al bruel, que habita els boscos (Regulus regulus).
