Naomí Amir –o Kinneret per a l’ocasió- estava allà per un requeriment especial de la seva amiga Emily Stein. Eren de la mateixa edat i van preparar-se a consciència a l’acadèmia per esdevenir les millors agents de la seva promoció. I així va ser. Van poder triar destinació a la carta. Emily a Netanya i Kinneret a Haifa. Kinneret no tenia gaire per mà posar-se a la pell dels altres: l’empatia l’havia de treballar de valent, encara. Per això, la seva amiga li va demanar aquest favor. Si se’n sortia airosament, ho lluiria al seu expedient personal. Com una mena de curs. D’instrucció.
De moment, començava malament. Milly va haver de fer la feina d’allunyar la Jehudith de la seva mare i procurar-li una coartada –mentida pietosa- perquè no es fes gaires preguntes. La va dur a casa seva mentre la resta de personal policial feia la seva feina. Hi va anar amb un metge forense per tal d’assegurar-se una bona dormida: prou quantitat de sedants intravenosos per tal que no despertés durant unes 8 hores. Hores suficients per poder dictaminar la mort de la seva mare. No seria ni emmetzinament ni estrangulació. Ni cap cop al cap a traïció. Simplement una mort accidental causada per un simple atac epilèptic, d’una epilèpsia secundària no controlada.
Ja ho vaig llegint i també captant...
ResponElimina