Desert de ciment...

Solitari.
La zona obrera, mentre la gent treballa, si hi ha feina, no s'està en contemplacions de fixar-se que en una entrada abandonada hi ha algú que fa música.
Hi ha silenci, excepte toros que entre i surten; màquines que perturben els locals soroll impertinent; pulidores, telers (quina cosa tan estranya a Sabadell), però al carrer només esfalt i ombra dels edificis.
Només les notes porugues s'elevaran al cel com el fum de l'encens que ho perfuma tot.
Potser es tornaran més civilitzats. Recordeu "Cadena Perètua"? Què deia Morgan Freeman? No sabíem què deien aquelles noies tampoc ens importava, però aquella música ens va recordar que tornàvem a ser persones.