La policia feia anys que els anava al darrera, concretament l’inspectora Emilia Stein. A un dels pisos, hi havia viscut la seva mare que un bon dia va desaparèixer sense dir adéu. Havia trobat una nota a bústia de casa seva on deia, molt per sobre i amb una lletra mal picada a màquina, que se n’anava a Alemanya, lloc havia nascut ja que a Israel no s’hi trobava bé.
Els col·legues li van treure del cap investigar una cosa tan personal però tampoc van moure un sol dit per esbrinar què se n’havia fet.
Havia fet múltiples visites a l’Ambaixada d’Alemanya cercant respostes per poder trobar la seva mare. Ningú li’n sabia dir què.
Va començar investigar amb quin tipus de màquina havia estat feta la nota. I va deduir que les lletres provenien d’una màquina antiga de caràcters ciríl·lics i que havien estat manipulades a mà, amb una estilogràfica corrent.
Això va ser el primer indici per pensar que la seva mare podia estar desapareguda contra la seva voluntat i, fins i tot morta.
A partir d’aquella carta, va començar a ficar-s’hi de ple en la investigació. No va deixar res per llegit de tota la correspondència que els feien arribar els infiltrats a les màfies russes, per si trobava la màquina o el traç original que expliqués la misteriosa desaparició de la seva mare.
Escorrent el fil, de mica en mica, va trobar una peça que encaixava: els Karpov.
Segons els informes que li arribaven, eren uns personatges molt estranys. Feia anys havien fixat la seva residència habitual a Tel Aviv, en un barri ple de nous rics –també russos-, que amb la pressió de negocis poc clars van obligar a la parella a traslladar-se un pèl més lluny. En un principi, van anar a parar prop de l’Hospital Laniado i després, sense saber com, van reaparèixer al lloc on vivien actualment.
La cosa semblava que avançava gràcies a un delinqüent penedit. Ho semblava perquè poc va trigar a fer-se el fum de l’escena i deixar a la policia, amb un pam de nas. Els havia explicat les martingales dels Karpov. El joc brut habitual. Les estratègies d’intimidació i xantatge –que concordaven amb el treball sobre el terreny de Xomer-.
Ho tenien tot i a última hora tot va fallar. Van descompondre la tranquil·litat aparent de dues dones trastocades per l’assetjament continu de la Gueula Karpov. D’això es tractava. D’assetjament a la víctima fins que cedia per esgotament. Fer-la cansar. Si no ho aconseguien feien servir altres mètodes més expeditius. Milly s’ho ensumava de què es podia tractar, però no tenien proves suficients per carregar-los el mort per assassinat. En devien ser una desena en molts anys; era gent que de ben segur no importava a ningú, sinó la policia ja s’hauria posat les piles per descobrir-ho.
El delinqüent en qüestió, els havia informat que tenien un negoci de falsificació de documents. Robatoris d’objectes de valor, sobretot or i diamants a propietaris confiats per les males arts de la Gueula. Majoritàriament, gent gran i originaris de l’antiga Unió Soviètica. I per culminació, involucrats amb el tràfic de blanques.
El paio va aconseguir una bona picossada de diners però la policia no ser prou llesta com per retenir-lo per si allò que deia era fals i poder passar comptes més endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada