No’omí Amir va arribar tan ràpid com va poder i encara més, si la víctima era la seva amiga. Pel camí, va contactar amb la Milly per posar-la al corrent. Milly també ho va fer...
Un cop a l’hospital, Misgueret va anar al gra.
- És molt estrany això que m’expliques. És una noia molt correcta i honesta. –va dir-li Amir-.
- És el que m’han dit. No he pogut contactar amb la infermera que ho ha descobert. De fet, mai no he tingut cap queixa d’aquesta noia. És molt responsable per la seva edat...
- No has tingut cap queixa d’altres voluntàries, abans?
-Al principi, en vaig dubtar d’una ja crescudeta que es dedicava a vendre la lluna als malalts. Sortosament ja no ve tant... Se’n devia cansar. El marit d’una infermera, que està fent l’especialitat, n’estava molt d’ella.
El telèfon va tallar la conversa. Era Tzaror que informava que havien trobat el mòbil i el busca de la Tatiana sobre uns llençols bruts...d’ella cap senyal. Això encara la va anguniejar més. Les infermeres no desapareixen així com així. Allò no li quadrava.
-Tranquil·la, deixa-m’ho a mi. La trobaré!
- No en dubto pas. Sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada