Jehudith no era ximple. Kinneret tampoc, però se li va escapar un detall important. Kinneret va esperar una bona estona per portar-li els platets a la seva amiga: volia assegurar-se que dormís. Jehudith, per la seva banda, va interpretar molt bé el seu paper. L’una i l’altra jugant al gat i a la rata. L’una va disposar les cadires i tauletes ben escampades i en ziga-zagues perquè si la noia intentava aixecar-se sense fer soroll, el soroll la delatés. Però la Jehudith, que no es va perdre ni un moviment de la policia, va apamar on eren tots els entrebancs. D’aquesta manera va poder sentir tot allò que se li amagava. Va entendre que la seva mare era morta. Que estaven duent una investigació per poder caçar als Karpov per assassinat. I que per moltes denúncies que haguessin posat no haurien servit per a res, els policies anaven al seu rotllo. Ella i la seva mare més aviat molestaven.
Quan ja no li interessava escoltar més la conversa, se’n tornà cap al seu llit, mirant de no fer soroll. Allà, ja a soles amb ella mateixa, va tornar a plorar. Plorava de ràbia i de frustració. L’havien tractada com si fos una nena petita que es podia enfonsar amb qualsevol escena. Ella n’havia vistes tantes d’escenes...! Quan va començar a treballar a Jerusalem amb 15-16 anys va veure cossos destrossats per les bombes terroristes; pares a la recerca dels seus fills mutilats, escorxats per la metralla i, ara les dues policies volien apartar-la de la seva mare morta. Què es pretenien, realment, acusar-la d’assassinat?
Després de plorar i plorar en silenci, durant molta estona es va adormir.
L’endemà va despertar-se d’hora. L’habitació estava novament ordenada. Va sentir xisclar les orenetes. L’aire era fresc i a fora, feia olor de flors i plantes tendres. Va posar-se el batí de l’hotel i va sortir al balcó a donar la benvinguda al nou dia. Va ser allà, d’amagatotis que va escoltar aquella conversa furtiva. Ara hauria de fer veure que no sabia res. Tant, no sabria mentir. Els cabells encara eren molls i els ulls estaven plens de lleganyes i les galtes, encrostades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada