Part XIII

Notícies calentes, acabades de sortir del forn.

L’ordre era que si la Jehudith estava bé se li podria donar en compta gotes el desenllaç, pel que tocava a la seva mare.

Havia caigut la trama del tracte de blanques. Alexandr havia cantat com un rossinyol. Ell només era la punta d’un iceberg. Ells només rebien el material humà i calia donar-los una identitat legal. Els Karpov eren els que havien de finançar part de l’operació. Robaven, extorquien, feien xantatge a qui fos, revenien objectes tres o quatre vegades a preus desorbitats. 

Gueula no era el seu nom veritable. En tenia molts. Havia vingut a Israel feia 20 anys. Sempre es movia en ambients criminals. Ja li venia de família. El seu pare havia mort a la presó. Es dedicava a subministrar productes de luxe al mercat negre de Moscou. La seva mare, no la va conèixer mai. Va arribar a Israel repatriada, fent servir com a excusa la Llei del Retorn. Als jueus russos no se’ls demana cap prova que demostrin ho siguin, entren per la porta gran. Encara que sigui mentida. Un cop a dintre ja no els poden tornar a expulsar. Faria lleig...

Ara tocava entrar al pis de la Gueula. Però l’ordre no acabava d’arribar. Ara deien que el jutge estava esmorzant i depenia de les notícies que llegiria als mitjans progressistes, per decantar-se a tramitar o no l’ordre que demanava Milly. Estaven a l’expectació. Es notava a l’ambient, tot dens i asfixiant...

Jehudith ja no es va tallar.

- Si que heu trigat a dir-me la veritat?

- M'estaves escoltant?Això és de mala educació!

- També ho és amagar-me la mort de la meva mare, vaja, apartar-me'n. 

- Tu volies anar-te'n i deixar-la sola.

- Només volia que s'espavilés, que posés una denúncia...però ara veig que no calia. Vosaltres ho porteu molt ben lligat. Nosaltres fèiem nosa allà.

- No dona, no diguis aquestes ximpleries.

- Espero que recuperaré totes les meves pertinences després del vostre pas per casa nostra, oi?

- Sí, és clar -va dir fent un llarg silenci i, després va continuar-. D'això...la teva mare va morir mentre convulsava. Va quedar en la posició que la mort la deuria sorprendre. Va tenir una parada cardiorespiratòria. Quan tu la vas intentar reanimar, ja estava morta. No vas notar res d'estrany?

- Estava rígida, res d'estrany en un atac epilèptic.

- Sí, ja m'ho vas dir... Mira Jehudith, ta mare va quedar amb el què diríem que és un "espasme cadavèric": és una manera de "rigor mortis" amb la diferència que és tal com es queda el cos quan la mort el sorprèn. En l'espasme cadavèric el cos actua igual com si patís una crisi -de fet ella en tenia una de crisi-, es contractura... i aquesta contractura, dura per "sempre". Jo me'n vaig adonar de seguida, per això et vaig fer anar a buscar a la Milly. Tenia por que t'enfonsessis més. Ho has d'entendre. ja sé que ets una noia molt forta, però quan passa en l'entorn familiar és molt diferent. -va dir Kinneret tot posant-li la mà sobre l'espatlla i mirant d'acaronar-la suaument-. 

- Si no haguéssiu ficat la pota potser no li hauria passat res. Estava molt tranquil·la quan va anar a dormir.

- La tranquil·litat és aparent quan tens un atac, m'equivoco?

- Sí, ja ho sé que no té res a veure, però ho hauria notat.

- Tan bona ets?

- Quan ho veus diàriament, n'aprens.

- Hi ha més coses... Segons l'informe, la teva mare tenia fratures cranials recents. Era gaire activa? Caminava pel pis o sortia al carrer? 

- Feia vida al pis. Normalment s'estava al llit i, quan s'ho veia a venir, s'estirava al terra.

- S'estava sola, sempre?

- Clar...on creus que sortien els diners? Jo treballo des dels 15 anys! Ma mare no volia anar a pidolar a les organitzacions benèfiques. A la zona on estem està plena a vessar de russos que van a fer el ploricó. La Gueula és una de les usuàries.

- De quina manera creus que se les ha pogut fer les fractures cranieals? 

- Mira, a distància, premo un botó  i es desprèn una maça que la pega. Excepte que el marit de la Gueula no ho faci per mi. Ara m'ho vols encolomar a mi, això?

- Ets molt àcida!

- I tu tens molta mala llet.  Au,  va, emmanilla’m. Ja tens un mòbil. Ja tenia la motxilla preparada, Mato la mare i cap més problema a les meves espatlles. -Va dir amb to teatral i amb le sllàgrimes regalimant-li galtes avall-.

- Saps prou bé que no tenia cap intenció de fer-te més mal. Simplement volia confirmar que les fractures eren obra dels Karpov.

- De qui si no?

- L'autòpsia ha indicat també,  que la teva mare havia patit un atemptat terrorista. En l'ona expansiva, se li devien clavar algunes peces de metall al crani. Encara en té un parell. La van operar per extreure-li però no va quedar tanbé com es pensaven ja que va tenir lesions cerebrals i, les convulsions van quedar com a seqüela. No t’ho va explicar mai, això?

Jehudith va quedar-se de pedra. Sempre li havien explicat que la mare havia tingut un TCE, de petita... Potser no li ho van dir mai per no espantar-la. Ara, per sort sortirien tots els seus secrets.

- I no hi ha res més?  Ara seria el moment de saber-ho. Ma mare em va enganyar, per què?, no ho sé. En una autòpsia es poden conèixer molts secrets... potser ni sóc filla seva...

- Jehudith, us hi assembleu molt!

- Que no hi ha dobles?

- Sí... Bé, si ho vols confirmar, hauries de donar una mica de sang per fer-te un anàlisi d'ADN. Si vols podem anar a l'...

- Ma mare està al Laniado? 

- No. Està a l'Institut Forense. A Tel Aviv. 

- Doncs anem-hi.

- Vas massa de pressa. No vols esmorzar, primer?

-  Per vomitar-ho després? Au, anem-hi i acabem-ho aviat.