dijous, 14 de juny del 2012

Part XVI

Va costar però al final, la Gueula i les seves múltiples identitats, van acabar a la presó.
La Milly ho va encertar de ple: la seva mare mai no va abandonar Israel. Va abandonar la vida trossejada amb una serra de carnisser i entaforada en un podridor natural al mateix pis de la Gueula. Van fer un envà artificial que tapés el cos i van construir boques de fum que anessin a parar als conductes dels veïns. Calia preguntar si mai la Jehudith havia sentit una pudor estranya –car a sa mare no li ho podien preguntar- que entrés a casa seva. Era difícil fer-ho, havia quedat molt tocada i estava molt susceptible. Qualsevol cosa relacionada amb la seva mare –ara sí, autèntica, tal com es pensava tothom- i la Gueula era tornar a remoure el passat.
Va ser sorprenent el dia que va caure la Gueula a mans de la policia. Va preparar tota una escenografia que resumia tots els anys de robatoris: va mostrar amb orgull tots els objectes que tenia a casa, exposats com si d’una exposició es tractés.  No posar resistència com hauria fet la majoria de la gent, ella es va asseure amb tota la tranquil·litat del món en un balancí tot menjant-se un iogurt... Volia anar amb l’estómac ple a comissaria. No li van permetre acabar-se’l. Van descobrir horroritzats què guardava a la mateixa nevera: Al congelador l’havia convertit en un ossari.  Una altra persona hauria enterrat els ossos ben lluny de casa seva, allà on ningú els pogués relacionar-los amb ella. Gueula estava molt segura que no la descobririen mai, per això no es va molestar de desfer-se’n. Ara li esperarien dies de pau i aquell iogurt a mig menjar, es podriria al femer.

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Això mateix m'ha dit l'escriptora catalana de novel·la, principalment històrica, Assumpció Cantalozella.
      Ara vindrà la segona part.

      Elimina