Part VII

Raphiq Ibrahim tampoc no se li escapava res.

El poc que havia pogut comprovar del cop d’ull dels pacients, aquests tampoc no es quedaven curts. Eren molt detallistes. El dia que va partir peres amb els seus pares tenia la cara desencaixada de dolor i un dels seus pacients li ho va fer notar, fins i tot, va gosar aconsellar-la. Així no podia anar. Havia de prendre una decisió. Anar a la seva seria la solució i interactuar el mínim amb la resta de personal. Contactes, els imprescindibles amb altres metges i infermeres.

Quan anava a sortir direcció a la biblioteca, la va interceptar la Raquel Tzaror.

-  Doctora Misgueret!, el Dr. Ibrahim t’espera al seu cotxe. Heu d’anar a l’Hospital Hadassa de Jerusalem...

-  Vaja, Tzaror, avui feu de missatgers?

-  Què vols dir?

-  Res... és igual. I què hi hem d’anar a fer a Jerusalem?

-  Ni idea, però és important.

Acte seguit li va sonar el busca. Ibrahim.

Va tornar a deixar tots els patracols al seu despatx i va anar directa a recepció. Se’ls havia girat feina.