Part XI

Kinneret Amir va aconseguir desviar el tema més delicat una bona estona.

El sopar va estar força animat.

Tot recapitulant la conversa, Amir va deduir que més que denunciar, Jehudith va intentar abandonar sa mare a la seva sort. Al pis hi van trobar una motxilla mig feta. Allò que semblava una mort causada per un atac epilèptic, qualsevol gamarús inexpert –tipus xèrif nord-americà ignorant- l’hauria acusada d’assassinat. Sort tenien els israelians, malgrat la mala premsa internacional, de portar la ciència al límit. Només algú curt de gambals i amb el cul llogat, podria veure-hi mala fe.

Quan Kinneret va tenir la Jehudith a dormir va esplaiar-se amb la seva col·lega.

D’entrada li va donar explicacions on eren en aquell moment. Estaven en un Hotel de Tel Aviv-Iafo. Un hotelet sense televisió a l’habitació, en una barriada molt tranquil·la.

La noia hi toca molt, està per tot. Els detalls, les olors –com ella-, vaja que no se li escapava res. De tant en tant, preguntava per la seva mare, pel seu estat i com era que no li havia permès estar-se amb ella. Que en moments així, quan es despertava, necessitava companyia d’algun conegut. No sé quin conegut hauria tingut si ella l’hagués abandonada.

I parlant d’hospitals: Al Laniado hi anava molt sovint, sa mare. Quatre pastilletes i cap a casa. La duia una tal Dra. Peninah Qadoshah. Segons la Jehudith no li passava del coll. Era molt arrogant, prepotent amb tics de supèrbia i, sempre vestia a la moda. Amb ulleres incloses. Un cop li va etzibar que de complement li faltava una escombra. Tractava als pacients com si fossin gossos abandonats. Quatre galetes i cap a casa, sense cap explicació del per què. Al final no hi anava mai perquè era una pèrdua de temps.

Milly que continuava portant tot el pes de la investigació no s’havia mogut de lloc. Estaven allà petrificats a la recerca de l’ordre que no venia. La Ruth, aquella jutge amiga seva, no hi podia fer res més. Calia esperar.

Els experts havien alertat que molta documentació de la Jehudith i de la seva mare era utilitzada per camuflar immigrants il·legals. Feien servir els  noms i cognoms del dret i del revés tantes vegades com volien –i podien. La unitat que es dedicava a investigar el tràfic de blanques ja n’havien trobat vàries dones amb els seus noms. Amb l’interrogatori havien posat de manifest que el seu captor, un tal Alexandr era qui aconseguia les noves identitats per a les noies.

A més a més, la Gueula aquella punxava l’electricitat i l’aigua, de manera aleatòria de la resta de veïns. La Kinneret bar Israel i la Dèbora Tzaror.

També havien trobat boques de fum orientades cap als altres pisos. El fum o el que fos que passava per allà, anava a parar a altres pisos i barrejats amb el que generessin els veïns es difuminava tota sospita. Milly tenia molta imaginació però aviat es convertiria en un fet provat. Com fer desaparèixer un mort? Tallar-lo a trossos i guardar-lo a la nevera o bé, fer un podridor i escampar les pudors cap altres bandes. S’hi estaven acostant.