Part VI

Una hora després del decés, van buidar el pis de la Jehudith. Els pocs veïns que s’hi van acostar van subratllar que la Kinneret no era atesa correctament. Amb això no volien pas dir que la seva filla no se n’ocupava: tot el contrari. Tampoc no podia estar tot el dia amb ella. Havien de menjar i per tant, Jehudith se les havia d’empescar per treballar en alguna banda i del què fos. Els veïns volien dir que cada vegada que se l’enduien a l’Hospital, la tornaven sense haver-li donat cap tractament. Potser li rentaven la cara. Poc més.

Mentre esperaven una nova ordre judicial que no venia per poder entrar, ara sí, al pis dels Karpov, Xomer, el policia que havia vingut amb Kinneret Amir, va dedicar-se a recollir enraonies de tot tipus. Des dels comentaris proferits per borratxos a sospites fetes a través de la pura observació dels esdeveniments.

Els Karpov tenien dues xarxes d’informació pels voltants; una es dedicava a descobrir secrets inconfessables dels seus habitants –per utilitzar-los en contra seva si tenien l’ocurrència de denunciar-los- i, una altra, per recollir informació dels objectes que podien sostreure impunement. La directora general era la Gueula. Però, els comentaris més versemblants sobre el rang els Karpov era que estaven a l’esglaó més baix de tota la trama delictiva però que sense ells, res no podia funcionar.