Part XIV

No’omí Amir va demanar ajuda al servei caní de la Policia. Intentaria rastrejar cap on portarien les olors del mòbil i a no poder ser, qualsevol pertinença de la propietària.

Un cop va tenir els gossos a la porta, va demanar poder accedir als vestuaris de les infermeres per tal de trobar alguna peça de roba impregnada amb l’olor de la desapareguda. Un cop allà, van trobar-se amb l’armariet obert de mala manera. Algú havia forçat el pany. Amir, va dir que havia estat una cosa recent. La roba havia desaparegut, només van trobar unes calces brutes de sang, de menstruació que el lladre no s’havia endut ja que estava en una bossa ben amagada. Amir va suposar que la persona que havia obert l’armariet era la mateixa que podria haver fet desaparèixer la infermera.

Van desfer el recorregut de la infermera. El rastre va aturar-se a mig passadís. El gos ho va indicar també aturant-se en sec i amb el morro enganxat a terra. Posició de mort. La infermera havia estat assassinada. La Tatiana era la infermera encarregada de netejar els malalts enllitats o d’ajudar-los a llevar-se quan ho requerien i, aquella nit havia estat de guàrdia; per això havien trobat el rastre en aquella zona: la zona d’hospitalització. Van demanar més esforç al gos. Aquest va dur a la comitiva policial al soterrani, a Patologia. L’individu que havia mort a la Tatiana sabia com desfer-se de la morta: dur-la al dipòsit de cadàvers del mateix hospital. El gos va bordar tot ensenyant el lloc on reposava la morta. En obrir l’armari fred, van trobar la Tatiana encara calenta.