Des que va entregar aquell treball tenia malsons. Es veia si mateix al Congo, lloc on va estar-hi varis estius com a cooperant, envoltat de confusió, crits i nervis. Gent que l’escridassava per no fer bé la feina. Per ser intolerant i racista. Bromes de mal gust com fer-li operar un orangutan...”Orangutan? Però si a Àfrica no n’hi ha, d’aquests!”. Cada nit era un malson. Fins i tot, un dia, al servei d’urgències d’un hospital comarcal, va engaltar a un senegalès “que millor anés al veterinari perquè ell no el sabia curar” i, acte seguit es va desplomar pàl·lid, a terra. Per sort, no va ser res greu. Va estar unes setmanes de baixa ja que segons el parer del psiquiatre que el va atendre allà mateix, el seu cos estava en estat de xoc psíquic...
Un cop va saber els resultats del veredicte, va tornar a ser ell mateix, aquell jove brillant a qui tan pocs hospitals el contractaven. Aquell premi li obriria moltes oportunitats, seria com una bandera acolorida onejant al seu Currículum.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada