Homes de palla.
Una cortina de fum molt espessa dificultava percebre l’entramat mafiós.
Eren persones que tenien molta influència. Mullaven a qui fos perquè aturés el curs normal de les coses: denúncies, investigacions, processos judicials, etc. I si així no se’n sortien, pagaven algú altre perquè provoqués un tràgic accident...
Estaven davant d’un immens iceberg. Només sobresortia aquell edifici sinistre, de forma compacta com un búnquer platejat, infranquejable.
Com que allò no era ni de bon tros una investigació amb tota regla van empescar-se una identitat legal. En Hagai trauria la seva infanteria i enginys de seguiment. La investigació seria llarga...
Tan llarga com la que duia la Milly sobre el terreny.
El judici contra la carnissera de l’abocador havia començat i havia esdevingut un gran circ mediàtic a la manera i semblança del que es va produir fa molts anys enrere contra el presumpte assassí de Rabin. Però en aquest hi havia la morbositat pel mig. Veure una dona que tallava les víctimes com si fossin xais, les deixava en un podridor provisional i n’amagava els ossos en un dels congeladors, no es veia sempre. Es va presentar altiva i indiferent davant dels jutges i fiscals.
Al final van quedar Milly i Jehudith ja recuperada a la casa on havia viscut feia dos anys. Gairebé tot tornava a estar al mateix lloc.
La casa feia pudor de tancat i sobretot, d’haver-hi passat molta gent.
No van parlar gaire. Jehudith volia situar-se per poder recordar...
A la cuina no li venia res fins que se li va acudir una idea que la tenia soterrada entre escrits escolars. Allà hi trobaria la clau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada