Igal bar Hilel era un noi molt especial tal com havia detectat la mateixa Jehudith. Molt delicat. Quan la Jehudith es va presentar tota nerviosa a la cita amb el seu neuròleg particular, va comprendre que no n’hi hauria d’haver per tant. Ell va fer el servei obligatori tard; hi va entrar com a professional mèdic per tant sabia perfectament tot el que demanaven. Estava molt tranquil perquè amb els problemes de salut que tenia la seva pacient era del tot impossible que li obliguessin a fer. Però sempre hi havia el dubte... venien temps que l’exèrcit fins i tot aprofitava persones amb disminució cognitiva important o malalts mentals greus, això sí, ben pautats i amb ordres molt concretes i rígides.
Abans que la Jehudith aparegués per la porta va fer algunes trucades als professionals militars que havia deixat a l’exèrcit. Ningú no sabia res del requeriment que la noia havia rebut però presentant-s’hi sempre podrien aclarir alguna cosa.
Hilel la va visitar i n’elaborà un bon informe. Com que ell no era imparcial, va demanar a un altre col·lega de l’Hospital de Tel Aviv que li revisés la pacient. Entre els dos van emplenar un informe ben complet i detallat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada