La investigació de Hagai i la seva germana s’allargava massa en el temps. Encara no podien saber de què anaven els negocis bruts dintre la construcció cubico-metàl·lica de Haifa. Cap dels dos germans tenia ganes de posar-se en contacte amb aquell desgraciat que tan malament es va portar amb la Jehudith quan es va fer passar per neuròleg, al Rambam. Misgueret li va arribar tota la informació a través de la Jehudith un dia que va sortir de permís. Quan Hagai va presentar-se un dia al despatx de Misgueret, la doctora li explicà el seu Currículum.
Va quedar de pedra.
Era una persona molt rancorosa i malfiada amb tothom. Li agradava furgar contra qui li feia mal o es creia que li podria fer mal: si et fan mal tu t’hi rebotes, mai al revés. Era esperit de contradicció, egoista, narcisista, egocèntric, dominant, manipulador, tossut, meticulós i calculador.
No donava mai la seva adreça ni telèfon. Se solia comunicar a través de l’anonimat que li proporcionava Internet. Si havia de viatjar a l’estranger, no agafava cap avió perquè a la llarga, les seves dades podrien quedar registrades.
Aleshores a Hagai només li quedava una carta: Intentar posar-se en contacte amb la Jehudith. Com que no les tenia totes va demanar que Misgueret o Hilel els fes d’intermediaris. Poder quedar en una habitació discreta del mateix hospital, supervisada pel mateix Hagai a fi de detectar mosques imprevistes. Misgueret hi accedí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada