Jehudith es considerava òrfena. No tenia casa pròpia, ni familiars directes. Ella era segons la terminologia militar haielet bodedà una soldat sola. A més d’aprendre moltes coses rebia un sou i això encara la va motivar més tant en l’aprenentatge general com en l’específic.
A l’exèrcit la van derivar a una unitat de rereguarda, tal com està previst en malalts epilèptics. Ella se’n feia farts de dir que no era epilèptica, que tot allò li va sorgir a causa d’una agressió criminal, però tothom sap, que la seva malaltia pot aparèixer per una causa i llavors, malauradament sí que es considera Epilèpsia, Epilèpsia secundària o simptomàtica. El perfil mèdic on estava “reclosa” era el 35, el mateix per a diabètics i sords. No suportava haver de fer de mainadera d’altres persones amb disminució molt acusada. El voluntariat es fa solidàriament i no per obligació.
Després de passar-se una temporada sabent com funciona l’exèrcit, els graus militars i les armes de foc, la van destinar a un grup especialitzat de seguiments. A més a més, li van ensenyar més coses que no sabia. La van remodelar segons els usos i costums militars.
Va passar per moltes proves, sobretot de veu i so, per tal de poder identificar veus a través d’auriculars. Era una noia que tenia un do i no la volien deixar perdre. També van quedar parats en descobrir que sabia percebre molt bé totes les olors o pudors. No calia utilitzar-la per trobar morts com si fos un gos de rastreig però els podia funcionar per saber si en ix lloc hi havia entrat algú diferent. La van entrenar a consciència...
Quan va ser l’hora de plegar i situar-se com a soldat a la reserva, ella va continuar dintre l’exèrcit. Allà s’hi trobava bé però, sempre amb els peròs, els seus superiors no volien per res del món que prengués mal, era massa valuosa i la van destinar a seguretat interior, al Xabak –Xin Bet, inicials de com es coneix col·loquialment el aquest cos d’elit-.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada