Part XX

-Si que has trigat a posar-te en contacte amb nosaltres.

-M’han apartat del cas. Això ho faig de manera extraoficial. Et presento el meu germà. Ell ha estat agent que vetllava per la seguretat nacional enviat a l’exterior –tot un eufemisme per no dir la paraula clau, agent secret del Mossad.

-D’acord...Els cotxes que entren i surten tenen els vidres fumats. No sabem què entren ni què surten.

-Una cosa, que no dieu que la part del gual no hi ha cap pis, com ho sabeu?

-Perquè els cotxes no poden passar per un altre lloc si volen entrar al garatge. Passen per davant on vivim nosaltres. Ah, i per l’altra banda de la via del tren, encara es veu millor. Però jo no tinc ulls d’àguila ni d’infraroig...

-Heu anotat les matrícules dels cotxes?

-I tant! –va donar-los un paper on hi eren totes-.

-Perfecte, ho comprovarem tot. Alguna observació més?

-Una veïna va veure com un Xabbat al matí hi entrava un grup de dones a plena llum del dia. Eren joves però se’ls veia un no sé què al rostre que les feia estranyes. Anaven vestides d’una manera poc corrent, amb una talla menys.  Amb roba que se’ls insinuava tot el cos... Per això varem sospitar que podria ser un lloc on practiqués la prostitució...

-Què us va fer pensar que dintre de les instal·lacions hi podria haver infants?

-Una de les noies tenia llet encara...

-Quin tipus marca de cotxe hi entra a l’edifici?

-Gamma alta.

-Color?

-Bàsicament negres, monovolums. Audis, Mercedes i algun Skoda...

-Molt bé, d’aquí uns dies ens tornarem a veure. Mirarem que no us hagin punxat el telèfon. Si tenen por que els de fora descobreixin el seu secret, faran mans i mànigues per descobrir qui ha fet les denúncies i miraran de controlar-vos com sigui.

Naomí i Hagai van abandonar el lloc.

Hagai faria un parell de trucades per saber qui eren els propietaris els cotxes vistos en aquell indret. Es quedaria de pasta de moniato en descobrir que eren cotxes llogats. A partir d’aquí, Naomí faria la resta. Anar a les empreses a preguntar la identitat dels clients.