dimarts, 7 d’agost del 2012

Part XXX

De sobte li va sonar el telèfon. El missatge era xifrat. Hagai havia de posar-se en contacte amb els seus superiors. Era urgent.
La investigació que duia a terme amb la seva germana s’hauria d’aturar uns quants dies o setmanes. Els seus superiors havien de parlar amb ell de forma immediata.
-Hagai, hi ha moltes novetats. El paio de Grècia és un fantasma.
-Què voleu dir?
-El vas veure mai de cara?
-De fet, mai. Només d’esquena. Li havíem intervingut el telèfon, això ja ho sabeu. No ens perdíem ni un sol correu i, les seves recerques, totes, les teníem arxivades al nostre disc dur. Per què?
-Fa molt temps que en aquella casa no hi viu... Ell maniobra des d’un altre lloc. Es veu que és un crack informàtic... De la mateixa manera que trucava des d’un número i després feia desviar la trucada perquè semblés un altra cosa, ja es veu quins coneixements té.
-Vaja, que ens ha estat enredant des d’un principi?
-Es veu que sí... Però tenim unes noves increïbles! L’han estat investigant i...
-Sí? I què?
-El vas tenir davant.
-Impossible. Ja us vaig dir que no el vaig veure mai de cara...
-Evidentment. Per això no el coneixes, no saps qui és. Però hem sabut que l’has tingut al davant.
-He tingut molta gent davant meu... Com tots, no?
-I tant! Li vas dir que era un boig... Et sona?
-Impossible!
-Ets una persona molt hàbil, Hagai. Et felicitem perquè ens has proporcionat algú molt ben preparat i eficient.
-Jo no us he proporcionat ningú. Aneu amb el fanal apagat, però me n’alegro molt que hàgiu trobat algú millor que jo. Així, ja me’n puc anar? La meva germana m’espera. Fa molt que no teníem una relació entre germans i ho vull aprofitar. No sé què em prepara el futur...
-Ja ho crec que pots continuar investigant. Si et serveix, aquell a qui tu ja coneixes, els va al darrere, també. Us podríeu ajuntar...-van dir amb un somriure-.
-Ni parlar-ne! Per cert, ara de quin costat esteu?
Hagai va girar cua i va desaparèixer de la trobada. No els va donar temps a respondre.
Un cop a casa va entendre la telefonada que li va fer feia mesos la Jehudith. Ara entenia el to crispat que va utilitzar quan li va comunicar que anava a l’exèrcit....

5 comentaris:

  1. TENS ESTÍL,SAPS COM DONAR FLUÏDESA NARRATIVA PER CAPTAR L´INTERÈS DEL LECTOR.ESCRÍU FORÇA,NO DEIXIS DE FER-H0.

    ResponElimina
  2. Doncs mira que ara estic passant uns dies molt fluixos...
    Sort que aquests textos ja fa temps que els tinc acabats perquè sinó...

    ResponElimina
  3. quan et recuperis,escriu,escriu tot el portes dins

    ResponElimina
  4. Doncs fa anys i panys que ho porto dintre meu... Sobre la nota del llop...la duen els instruments de corda fregada: violins, violes, violoncels i contrabaixos. Com més forta és aquesta "molèstia" més bo pot ser l'instrument. Jo ho volia fer quadrar amb alguna llegenda hassídica (jueva) però era impossible i, ara miraculosament he trobat el desllorigador...

    ResponElimina