Hauria pogut agafar el vaixell que fa la ruta Eleusis-Haifa però va preferir marxar pel mitjà més ràpid. Va agafar el primer vol de la ruta interna fins a Atenes i allà va fer el transbordament cap a l’aeroport Ben Gurion de Tel Aviv.
Un cop a casa, li esperaven canvis.
Va arribar amb molta puntualitat al seu destí. Venia de la “feina” i no va haver de passar com tothom per l’adreçador. A l’oficina de la Policia de l’aeroport ja l’esperava el seu enllaç. A Kavala ja hi tenien el nou supervisor i tot anava tal com estava previst. Havien estat molts anys de molta tensió i total per no res. El papagai no era tan perillós com els havien fet creure. Només s’havien enlluernat per la vivacitat dels colors. Però una mica més de vigilància, per uns quants anys més, no seria perjudicial per la seguretat nacional.
“Quina seguretat?” es preguntava mentre es lliurava a unes vacances merescudes, “si en realitat no era cap amenaça per a l’Estat d’Israel”?
Va decidir fer parada a un dels tants balnearis del Mar Mort per poder refer-se de tants nervis acumulats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada