Sort que Vroderov tenia control de la seva supervisora sinó ja hauria mirat de trobar un forat per evaporar-se d’allà. Amir li va demanar que no el perdés de vista; ella miraria de fer acte de presència amb la llum ultraviolada en cas que interceptessin la prova del delicte i en cas que no fos possible, també.
A mitja comissió, va aparèixer Amir amb uns quants agents.
Van demanar a tots els presents que hi posessin el seu granet de sorra car ells, els de la policia, no sabien amb qui es podien haver relacionat i, que l’ultraviolat, trauria a la llum la persona o persones que haurien ajudat a transportar la morta fins el dipòsit de cadàvers. La majoria dels doctors es van esverar. Molts d’ells feien hores a urgències i poc o molt, de sang sempre en tocaven.
Misgueret els va calmar. Sí, era cert, molts feien hores extres a urgències, però cap d’ells se’ls acudiria no dur guants per tal de no provocar septicèmies. La persona que hauria transportat cos ensangonat i mort, no hauria tingut la precaució de posar-se’ls ja que un cop mort ja no provoques res. Tots van passar la prova. Quan el torn del Vroderov s’aproximava, li va sonar el busca. Ara no se’n podia anar. Amir va voler saber qui el demanava. Era la Peninah Qadoshah, la seva nena de confiança... Vroderov va al·legar que devia ser molt important que el volgués localitzar pel busca. Evidentment que ho era. Amb un descuit per part de Vroderov, Amir va passar l’ultraviolat per sobre les mans i... voilà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada