Tant Milly com Naomí estaven a l’expectativa. Tots estaven en suspens perquè la Peninah Qadoshah s’havia tornat muda. Tot ben el contrari de Vroderov.
Misgueret, estava farta d’escoltar gairebé cada dia, lloances cap a aquella dona fetes per la boqueta d’un doctor que s’havia deixat seduir per una criminal.
Per desencallar l’impàs, Misgueret va donar tota la documentació que disposava de Qadoshah. Una fitxa amb el seu nom, cognom i fotografia. Res no feia pensar que fos la mateixa persona. Sempre omplia els fulletons amb aquell blau esclarissat gairebé invisible un cop es fotocopiava. Signava –i això s’havia convertit en quelcom important- com a Peninah bar Reshet. També, va decidir que mentre no s’aclarís el grau de culpabilitat de Vroderov en el tema de la Peninah Qadoshah, aquest no podia continuar al Residència a Neurologia.
Milly va desplaçar-se a casa de la seva amiga per seguir la investigació de prop i poder visualitzar les proves sense entrebancs informàtics. Va endur-se tota la documentació que disposava. Amir, amb el seu nas ultra sensible, va detectar que l’olor dels fulls trobats a mans de la banda russa feien la mateixa olor que la documentació de la Misgueret. La signatura també era la mateixa per tant, malgrat que la Perla no volgués col·laborar ja ho tenien. Ara només calia dir-li un parell de mentides perquè trenqués el silenci.
Milly se li va acudir una idea.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada