Jehudith tindria seqüeles permanents. Després de passar molts mesos hospitalitzada havia aparegut un dels símptomes indesitjablement més perillosos i que la lligarien a una tercera persona de per vida. No podria fer vida independent malgrat ella sempre n’havia estat sempre. En el seu cas, la història es repetia amb la diferència que prendria totes les mesures disponibles per fer-ho possible. Hauria de prendre medicació, potser, a perpetuïtat. Segons quines feines, descartades. Ni metge ni professora i, encara menys, res que suposés un risc per a la seva vida. Feines on la tranquil·litat fos dominant, sense estrès, ni nervis ni alteració dels ritmes horaris. Natació, acompanyada, en una piscina temperada. Hauria de vigilar de no caure malalta: la febre també estava contraindicada. I l’amor? L’amor a dosis baixes...
-I ara què faràs? –va preguntar Misgueret acompanyant-la a la porta de l’hospital-.
-Viure...Faré aquelles vacances pendents. La Naomí Amir té un pis desaprofitat...Vol que me’l quedi i m’hi quedi.
-Així et podrà controlar i si tens un curtcircuit et podrà posar la injecció.
-I si no hi és?
-La veïna.
-Espero que mai passi això. Que les vostres pors siguin això, pors i prou.
-Et veig molt optimista, a veure si cauràs i et faràs mal.
-Tranquil·la, els astròcits ja ho repararan.
-D’aquí mig any hauràs de venir a fer-te un altre EEG per poder ajustar la medicació.
-No pateixis, Tzipi, seré puntual com el siroco. A més, tinc entès que moltes persones poden tenir un EEG anormal durant tota la vida i no tenir atacs. És clar, cal fer bondat. Ai mira, Tzipi, et vénen a buscar –tot assenyalant a la Tzaror-.
-Doncs, me’n vaig.
Misgueret i Jehudith es varen abraçar. Misgueret feia massa estona que estava il·localitzable i els pacients no es visitaven sols.
Jehudith va enfilar el camí cap al pis de la Naomí per l’Avinguda de la Independència. Els ferrocarrils, anaven i tornaven de les seves rutes; la gent en baixava i en pujava ordenadament. Els cotxes mantenien la seva velocitat urbana i, el sol de color llimona, donava un toc refrescant a la tarda primerenca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada