Naomí no li agradava la Hipocresia. Davant de la seva persona, tot van ser cares llargues quan el comissari la va “expulsar” de la comissaria. Tothom llepant la “decisió encertada” del seu cap en comptes d’aïllar-lo i deixar-lo per boig o cagat.
Encaminant-se cap al lloc de la trobada amb el seu germà va notar com una ombra li seguia els passos. Va decidir triar una altra ruta per comprovar si no eren imaginacions seves.
-Has trigat molt. Què passava?
-M’ha semblat que em seguien. He agafat un autobús i he voltat una mica per la ciutat. Després he demanat un taxi que m’ha deixat a prop.
-Has fet ben fet. I et seguien?
-Sí. S’han quedat amb un pam de boca. Era un agent dels “nostres”.
-Doncs per ser dels nostres...
-Sí, ja se sap, quan reben ordres estúpides... Mira tot això són missatges agafats, segons m’han dit les mateixes companyes, en absència meva. Tot això són trucades del lloc on vaig inspeccionar a partir de la trucada anònima que va fer la denúncia d’aquestes suposicions.
-Encara no m’has dit quines són...
-Ni jo ho sé...Són coses que han vist d’amagat, testimonis que no han volgut donar la cara. Prostitució infantil...
-Per què t’ho han demanat a tu?
-Perquè la resta de personal no s’ho volia creure. Es basaven que no hi havia proves clares per demanar un requeriment judicial.
-És a dir, t’ho van demanar a tu perquè tenies el dubte raonable?
-Vaig fer una inspecció ocular abans d’acceptar la denúncia. Els meus col·legues ho han de veure molt clar.
-Vaja, que la Milly ha jugat un paper important.
-És molt bona... Vine, anem-hi, que t’ho ensenyo.
Abans de res, Hagai també va fer una inspecció ocular pels voltants del cotxe amb els seus aparells sofisticats. No va veure ni copsar ningú. Ara ja podrien encaminar-s’hi amb seguretat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada