Misgueret estava d’allò més enfeinada.
Ara s’estava celebrant un dels judicis contra Peninah Qadoshah, acusada de coacció i amenaces contra pacients ingressats. Alguns d’ells havien posat denúncies per haver “perdut” objectes quan ella estava fent de “voluntària”.
Misgueret havia recopilat totes les queixes que li arribaven i sobre això, la jutjaven. El seu advocat era molt hàbil ja que sabia tergiversar tota les proves. De fet, era la seva feina, però en aquest cas, Qadoshah es mereixia estar a la presó, no tan sols per robar als pacients sinó per altres processos encara en fase preliminar: intent d’homicidi i assassinat en primer grau amb acarnissament. Però ja li arribaria l’hora.
El vespre que aquella infermera la va treure del seu sofà, Vroderov havia declarat al judici. Misgueret estava desfeta després d’escoltar estupideses de la seva boca. Era una persona influenciable i amb poca maduresa mental.
També va declarar la cara dura de la Qadoshah de la qual no es penedia de res. L’advocat, un jueu d’origen grec, la va presentar com una dona malalta i molt impulsiva, però ella li ho va desmentir quan va tenir dret a la paraula. Els metges que hi van assistir com a perits, van descartar totalment l’alienació mental transitòria en el moment de cometre els delictes.
El judici estava vist per a sentència. Si la jutgessa havia escoltat i rellegit els informes de tots els perits, hauria de trobar-la culpable de tots els càrrecs. Però sempre hi queda el dubte. L’hauran mullat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada