Part XII

Mentre tenien sedada la Jehudith van aprofitar per repetir-li les proves diagnòstiques, sobretot la Ressonància Magnètica –l’EEG era de més a més.

Els astròcits no havien reparat el dany. En el transcurs dels tres mesos, havia tingut altres atacs i, algun d’ells amb contusió cranial. El mal de cap constant era d’un altre TCE lleu no diagnosticat. No eren manies però el medicament que li havien fet prendre li havia agreujat l’epilèpsia secundària. Aquell doctoret de pa sucat amb oli feia el que li venia de gust i per tant, no prenia les mesures més idònies. Entre les xafarderies que voltaven per l’hospital, el doctor Katzmann havia fet escampar que la Jehudith s’havia enamorat d’ell i per això es donava més importància de la que realment tenia la seva malaltia.

-Quina barra! –li va dir la Jehudith a en Hagai-. Jo enamorada d’aquell passerell? Però quan el necessitava fugia d’estudi: ara no et puc visitar. Tinc feina. No t’escoltis tant, acabaràs boja, etc.

-No hi donis més voltes, Jehudith. Ara ja no el tornaràs a veure més.

-Això espero. Per cert, què li passava a la Naomí?

-La volen apartar d’un cas...

-I t’ha dit, què investiga?

-Maltractaments infantils o una cosa així. Encara no ho han ni destapat i algú ha trucat al comissari per ho aturi...

-I la Naomí està que trina...

-L’ha expedientat per  tenir desordenat el despatx...

-Mal parits! Ara entenc que estigués enfadada!

-Però jo no entenc perquè et vas fer mal...

-Ni jo...de vegades em passava que tot ho veia tan negre i que morint-me ho havia de veure, per força, més clar. Que tot s’havia de resoldre. No sé si m’entens... Una vegada vaig somniar que em tallava les venes. Tu no saps com n’era de feliç en aquell moment!

-Perfectament. Devia ser cosa d’aquell medicament que et feia prendre.

-Ara no sé si estic viva o morta. Em sento tan bé amb tu...!

-A veure si el Katzmann tenia raó...

-No em tornis a parlar d’aquell, entesos? –va dir-li tot llençant-li el coixí pel cap-.

-Caram Jehudith, ja et trobes bé? –va ventar-li Tzaror-.

-M’ha fet bullir la sang!

-L’he fet enfadar...

-Ai Hagai, Hagai... Aquesta noia s’ha d’estar ben quieta sinó mai se li curarà la lesió! Jehudith, aquesta tarda vindrà el Dr. bar Hilel ...

-Ah..i quanta estona s’hi quedarà? La darrera vegada, li volia preguntar com ho veia tot plegat i quan me’n vaig adonar ja no hi era.

-És un home de poques paraules...

-I l’altre imbècil? Gairebé no parlava mai i què? Ni cinc de calaix!

-El que compta són els progressos que facis.

-No serà que te n’has enamorat?

-Una altra vegada?