Part XXI

Havent confessat en Vroderov, aquest es va posar –més per força que voluntàriament- a disposició de la policia. El busca continuava insistint. En aquell moment, li van col·locar un dispositiu de seguiment i un micròfon. Els alumnes van quedar-se a l’aula exempts de culpabilitat.

Mikhail Ramkievitx Vroderov no era una mala persona o això semblava, només era simple i mancada de seguretat per exercir la medicina seriosa. Havia estat psiquiatre durant molts anys fins que una pacient al principi, i després, molts més, el denunciaren per drogar els malalts. No sabia extreure’ls l’essència dels seus problemes només parlant-hi sinó que ho havia de fer per altres mitjans no tan ortodoxos. El Col·legi de Metges d’Israel li va donar una segona oportunitat: canviar-se d’especialitat i, si amb aquesta tot continuava igual, l’inhabilitarien indefinidament.

La Peninah Qadoshah l’havia citat en una ala tancada de l’hospital. Allà hi havia molt silenci i per tant, la resta de policia que li seguien els passos, hauria d’anar amb molt de compte per que no fossin descoberts.

-Has trigat molt, què passava?

-Misgueret no em deixava sortir al mig d’una discussió.

-Aquesta tia l’hauries d’enviar a la merda i fer el que el cor et mana... –va dir-li amb un to decidit-.

- Ja ho saps que no puc el que em dóna la gana. Si ho fes, ja faria temps que no podria exercir.

-Tantes coses que es poden sense fer estar lligat a aquesta disciplina tan esclava i sacrificada...

-I tu a què et dediques quan no fas de voluntària?

-Vols saber massa coses!!!

-Mai no t’he demanat res...t’ho preguntava per curiositat ja que tens molta mà esquerra, facilitat o com li vulguis dir, amb els pacients. Normalment, la resta de voluntàries no tenen la teva professionalitat, tu sembles del ram de la Medicina; fins i tot ets més bona que jo...

-Apa, no exageris. Jo aprenc de tu, no et pensis... En saps molt de fugir d’estudi i a més, menteixes molt bé, llàstima que no ho posis en pràctica amb els malalts. Ho hauries de provar, segur que te’n sortiries prou bé... Eh!, però què és això?!! –va cridar tot de sobte-.

Vroderov, molt a pesar seu, va apartar-se suficientment perquè els policies que el seguien, poguessin disparar a la Qadoshah sense ferir-la greument. Allà mateix la van immobilitzar i se la van endur. La sorpresa era important perquè no sospités gens per on li vindrien els trets –mai tan ben dit.

La ferida no era greu. La van detenir immediatament. Es passaria una bona temporada a l’ombra. De moment, a la infermeria de la presó. Quan estaria refeta, començaria a desfer tota la teranyina.

Mentrestant, la Jehudith es recuperava lentament, inflada de barbitúrics, en un coma artificial.